Nadal, temps de descans?

Arriba el Nadal i amb ell les tan esperades vacances...

Les vacances son un temps de treva temporal de les nostres obligacions socials (treball, estudi, etc.) ofertades per l'estat. Durant aquestes vacances ens podem dedicar als nostres assumptes paral·lels, o simplement utilitzar aquest temps "gratuïtament" que se'ns ofereix per descansar o fer allò que nosaltres vulguem.

I d'aquí tornem al Nadal, dies de "pau i harmonia" en el que les famílies es reuneixen per dinar i sopar en les dates assenyalades (moltes d'aquestes famílies, per desgracia, si no fos per la tradició no es veurien en tot l'any) amb els seus éssers estimats.

Planning de les festes:

24-D (21H) Sopar de Nit Bona
25- D (15h) Dinar de Nadal
26-D (15h) Dinar de Sant Esteve

A cadascuna d'aquestes reunions s'ha d'afegir: el trajecte al lloc de reunió, els previs al dinar/sopar, el dinar/sopar pròpiament dit, el cafetó més tertúlia i la tornada a casa.
Això és una gran quantitat de temps (i ja sabem tots a quant va l'hora en aquesta societat)

Sense comptar que en cadascun d'aquests dinars/sopars és quasi una obligació menjar fins a rebentar. I no et dona temps a fer la digestió d'un d'ells, que ja estàs dins del següent...
Per tant, el cos, després de tanta ingesta de menjar, la seva proporció d'alcohol de rigor, i la falta de descans degut al tràfec, es va deteriorant progressivament fins la nit del dia 26...
Dia en el que toca reflexionar sobre la pèrdua en qüestió de temps personal i desgast físic que has patit durant aquests dies, mentre penses amargament que demà has de tornar a la feina i que no et fa ni punyetera gràcia...

Però un àpex de llum apareix en l'horitzó dient-te que la setmana acabarà aviat i que d'aquí res tornaràs a tenir vacances...sí clar, vacances...cap d'any, el dia 1, i compres compulsives asfixiants obligades, i envoltat d'una multitud aclaparada igual que tu...

Què bonic és el Nadal, i quin període de descans més meravellós ens ofereix

(by Nerv)

Viure sense estalvis

M'agradaria estimar sense límits
i no guardar els sentiments,
només, per a les grans ocasions.

Sentir les emocions
una mica més endins de la pell,
i saber-me més profund
que la simple superfície.

Saber enguixar bé
les esquerdes de l'ànima,
amb guix d'esperança i futur.

No escatimar res a la vida
per la por de perdre-hi massa.
Ser capaç de viure sense estalvis.

Llavors, em penso que podria ser feliç.

(J.Marín)

L'arbre de Nadal

Aquests dies m’agradaria guarnir un arbre de Nadal molt especial i penjar-hi, enlloc de regals, els noms de tots els meus amics:

Els d’aprop i els de més lluny. Els de sempre i els que tinc ara.

Els que veig cada dia i els que trobo de tant en tant.

Aquells que sempre recordo i els que sovint oblido.

Els constants i els inconstants. Els de les hores alegres i els de les hores difícils.

Els que sense voler vaig ferir i els que sense voler em van ferir.

Aquells a qui conec profundament i aquells a qui només conec per la seva aparença.

Els que em deuen alguna cosa i aquells a qui dec molt.

Els amics humils i els amics importants.

Els que rebran aquest missatge i els que no el rebran perquè ves a saber on paren.

Per això els anomeno a tots, a tots aquells amics i amigues que han passat per la meva vida. Construir un arbre d’arrels profundes perquè els vostres noms no es puguin arrencar mai. Un arbre que, en florir l’any vinent, ens porti il·lusió, salut, amor i pau.

Tant de bo que ens puguem retrobar per a compartir els millors desigs d’esperança, donant una mica de felicitat a aquells que ho han perdut tot.

Nadal

No m'agrada el nadal, ni les nadales, ni la gent comprant com a bojos, ni les botigues plenes de gom a gom, ni haver d'aguantar la gent hipòcrita que ens fan creure que són les millors persones del món i tot perquè fan coses bones, aixó si, només durant el nadal. I la resta de l'any què? no hi ha problemes? ni coses per solucionar? en definitiva, no m'agrada el nadal! Espero que passeu uns bons dies d'estudi, que d'això si que no ens salvem! un petonet

Les coses importants de la vida

Quan les coses a la vida ens superen, quan 24 hores al dia no són suficients, recorda el pot de maionesa i el cafè.

Un professor, davant la seva classe de filosofia, sense dir paraula, va prendre un pot gran i buit de maionesa, i va procedir a omplir-lo amb PILOTES DE GOLF. Després va preguntar als estudiants si el pot estava ple. Els estudiants van estar d’acord en dir que sí.

Així, el professor va agafar una capsa plena de BALES i la va buidar dins del pot de maionesa. Les bales van omplir els espais buits entre les pilotes de golf. El professor va tornar a preguntar als estudiants si el pot estava ple i ells van tornar a dir que sí.

Després, el professor va agafar una capsa amb SORRA i la va buidar
dins del pot. Per suposat que la sorra va omplir tots els espais buits i el professor va preguntar de nou si el pot estava ple. En aquesta ocasió, els estudiants van respondre amb un sí unànime.

El professor, ràpidament, va afegir 2 TASSES DE CAFÈ al contingut del pot i, efectivament, va omplir tots els espais buits entre la sorra.
Els estudiants reien en aquesta ocasió. Quan el riure es va anar apagant, el professor va dir:

- Vull que s’adonin que aquest pot representa la vida. Les pilotes de golf són les coses importants com la família, els fills, la salut, els amics, l’amor, coses que t’apassionen. Són coses que, encara que tot el demés ho perdéssim, i només aquestes ens quedessin, les vostres vides encara estarien plenes. Les bales són les altres coses que ens importen, com la feina, la casa, el cotxe... La sorra és tota la resta, les petites coses. Si posem la sorra en el pot primer, no hi hauria espai per les bales, ni per les pilotes de golf. El mateix passa amb la vida. Si utilitzem tot el nostre temps i energia en les coses petites, mai no tindrem lloc per les coses realment importants. Para atenció a les coses que són crucials per a la teva felicitat.

Juga amb els teus fills, dóna’t temps per anar al metge, vés amb la teva parella a sopar, practica el teu esport o afició favorita. Sempre hi haurà temps per netejar la casa, per reparar la clau de l’aigua...
Ocupa’t de les pilotes de golf primer, de les coses que realment t’importen. Estableix les teves prioritats, la resta només és sorra.

Un dels estudiants va aixecar la mà i va preguntar què representava el cafè. El professor va somriure i va dir:

- Que bé que em facis aquesta pregunta. Només és per demostrar-vos que no importa quan ocupada pot semblar la teva vida, sempre hi ha lloc per un parell de tasses de cafè amb un amic.

Festa Major

Ja han passat uns dies des que es va celebrar la Festa Major de la UAB! Només volia agraïrla visita, la compra o el que fos a tota aquella gent que us vau apropar a la nostra paradeta i sobretot als amics que em van venir a veure :P Hem tret força beneficis, més del que ens esperàvem i encara no s'ha acabat el curs...jejeje....Aquest dilluns al programa de tv3 Entre Línies, parlaran de la Festa Major de la UAB, ves a saber, potser sortim i tot!!! Anavem amb unes samarretes vermelles que posava (Jo de gran vull ser petit)...així doncs, estigueu ben atents!! muaaaa!!

He tornat!!

Ja feia molts mesos que no escrivia res i ja sentia reclamacions dels meus fans :P la veritat es que com sempre, vaig molt atabalada, sort d'aquest magnific pont!! (que hauria d'haver aprofitat per fer feina i he fet de tot menys el q tocava!!) jejeje, soc un desastre!!!
Només comunicar que aquest dijous és la Festa Major de la UAB, així doncs, esteu tots convidats a venir i sobretot fer una parada obligatòria per la paradeta de les noies de tercer de magisteri infantil!! si em voleu trobar aniré amb una samarreta vermella molt maca XDD
Espero poder actualitzar el blog més sovint. un petonàs a tots aquells i aquelles que em llegiu i m'aguanteu cada dia!!
MUa!!

una tarda de pluja

Una tarda de pluja, de cel fosc, de vent, de presses per arribar enlloc. Plou molt. Jo m'aturo. L'únic que m'incomoda de la pluja és que em taqui les ulleres. Decideixo guardar-les a la butxaca.

Començo a caminar lentament. La pluja em pesa, fins que em fa aturar. Immòbil al bell mig de Barcelona. Per als altres potser una neuròtica, però, en realitat, res més que intentar evitar ser un ésser autòmat. La pluja cau damunt meu. La pluja em pesa. Comença a caure'm una gota pel front, em fa recordar la imatge al pati de l'escola, quan als nens se'ls queia la gota de suor amb el mateix recorregut. Tot de records m'envaeixen. Un n'encadena un altre...La pluja comença a rentar-me l'ànima. A poc a poc, la pluja m'eleva. Deixa de fer-me sentir insignificant i em fa sentir especial. Aquesta aigua, que ha fet tot el recorregut cíclic per ves a saber quins racons del món, i durant tota la història de la Terra, ara, i només ara, cau damunt meu.

Davant d'això, els meus problemes es desfan. La pluja m'ha introduït en el cicle natural. Del que ara formo part, més que mai. Quan plogui a l'altra punta del món hi haurà gotes que hauràn estat aquí amb mi.

Últims dies

Ja tocava actualitzar el blog...però entre els mil treballs de final de curs i ara els exàmens ha sigut impossible, sembla que la cosa es va fent més tranquil·la conforme avançen aquestes setmanes interminables..., de fet només me'n queda un el 21 i l'altre el dia 1 de juliol, així doncs puc permetre'm uns dies de relax... :P però el meu cervell em reclama un descans i ja!!! Només queda pensar què fare aquest estiu i bé, desitjar-vos molta sort a tots els que estigueu d'exàmens!!! un petò i espero poder escriure més sovint.

El món

Crec que alguns us heu pres massa seriosament el post anterior, simplement era una informació per als amics, no pas per autocompadir-me, però ja us dic ara que a cap de vosaltres li hauria agradat que li passes això del que m'ha passat a mi al peu.


I ja que parlem de problemes, per a totohm i en especial per aquells que només feu que dir oh pobra gent que ha patit el tsunami, això si que és una desgràcia, etc, etc. Sí, és cert que hi ha desgràcies més terribles però, abans de mirar tan lluny ( i possar-nos com a bojos a enviar ajuts econònimcs, humanitaris...) per què no ens preocupem primer per la gent del nostre país? A Catalunya hi ha gent que no ha passat un tsunami o un terratrèmol i segur que també deu estar patint igual o més. Perquè a ells no els ajudem?Perquè no ens movem com a bojos amb donatius? Està molt bé compadir-se d'aquella gent, veure que el món va com el cul i és injust (si més no som realistes) però si primer no ens ajudem entre la nostra pròpia gent, no crec que puguem ajudar als que estàn més enllà del mar...Diem ser molt solidaris però poques persones ho són de debó...

Només espero que amb aquest post ningú se senti ofés...si és així demano disculpes per avançat...

P.S.: Com diu el Sergi, si que puc ser més divertida, però hi ha dies bons i d'altres no tan bons...Espero poder escriure sobre alguna cosa més entretinguda el pròxim cop, o si més no, que us faci somriure....

Les desgràcies no venen soles...

Ja diuen que les desgràcies no venen soles, i és cert....jo ho podria demostrar....
Per si no n'hi hagués prou amb tenir la meva àvia a casa i haver de dormir amb ma mare durant un mes (no us pregunteu el per què) avuí pel matí, intentant recollir un llit ( d'aquells que es pleguen les potes i despés el guardes a sota d'un altre llit) m'ha caigut a sobre del peu i en conseqüència m'ha deixat el dit gros tot morat, els altres mig dolorits i tot el peu inflamat...
Espero que vingui alguna cosa bona perquè sinó...apaga y vamonos!!
Demà serà un altre dia, desitjo que vagi una mica millor!!

L'inici

La veritat es que no sabia com començar, però després d'una interessant conversa amb un bon amic :) em va donar aquesta petita pauta (o aquestes paraules que van fer que m'animés a escriure) :

1. El q has d fer es una presentació per trencar el gel

2. Després ja et deixes anar

Doncs bé, de moment aquí teniu la presentació XD i després ja veurem si em deixo anar o em quedo amb l'inici...(la veritat es que no he dit masses coses de mi...)
Merci per tot Abel, no se que faria sense tu :P (potser no hauria començat mai el blog...)
I ara a fer feina de la uni que ja s'acaba (2 mesos i exams)...bufff...!!!
Fins aviat!!! :*