Les coses importants de la vida

Quan les coses a la vida ens superen, quan 24 hores al dia no són suficients, recorda el pot de maionesa i el cafè.

Un professor, davant la seva classe de filosofia, sense dir paraula, va prendre un pot gran i buit de maionesa, i va procedir a omplir-lo amb PILOTES DE GOLF. Després va preguntar als estudiants si el pot estava ple. Els estudiants van estar d’acord en dir que sí.

Així, el professor va agafar una capsa plena de BALES i la va buidar dins del pot de maionesa. Les bales van omplir els espais buits entre les pilotes de golf. El professor va tornar a preguntar als estudiants si el pot estava ple i ells van tornar a dir que sí.

Després, el professor va agafar una capsa amb SORRA i la va buidar
dins del pot. Per suposat que la sorra va omplir tots els espais buits i el professor va preguntar de nou si el pot estava ple. En aquesta ocasió, els estudiants van respondre amb un sí unànime.

El professor, ràpidament, va afegir 2 TASSES DE CAFÈ al contingut del pot i, efectivament, va omplir tots els espais buits entre la sorra.
Els estudiants reien en aquesta ocasió. Quan el riure es va anar apagant, el professor va dir:

- Vull que s’adonin que aquest pot representa la vida. Les pilotes de golf són les coses importants com la família, els fills, la salut, els amics, l’amor, coses que t’apassionen. Són coses que, encara que tot el demés ho perdéssim, i només aquestes ens quedessin, les vostres vides encara estarien plenes. Les bales són les altres coses que ens importen, com la feina, la casa, el cotxe... La sorra és tota la resta, les petites coses. Si posem la sorra en el pot primer, no hi hauria espai per les bales, ni per les pilotes de golf. El mateix passa amb la vida. Si utilitzem tot el nostre temps i energia en les coses petites, mai no tindrem lloc per les coses realment importants. Para atenció a les coses que són crucials per a la teva felicitat.

Juga amb els teus fills, dóna’t temps per anar al metge, vés amb la teva parella a sopar, practica el teu esport o afició favorita. Sempre hi haurà temps per netejar la casa, per reparar la clau de l’aigua...
Ocupa’t de les pilotes de golf primer, de les coses que realment t’importen. Estableix les teves prioritats, la resta només és sorra.

Un dels estudiants va aixecar la mà i va preguntar què representava el cafè. El professor va somriure i va dir:

- Que bé que em facis aquesta pregunta. Només és per demostrar-vos que no importa quan ocupada pot semblar la teva vida, sempre hi ha lloc per un parell de tasses de cafè amb un amic.

Festa Major

Ja han passat uns dies des que es va celebrar la Festa Major de la UAB! Només volia agraïrla visita, la compra o el que fos a tota aquella gent que us vau apropar a la nostra paradeta i sobretot als amics que em van venir a veure :P Hem tret força beneficis, més del que ens esperàvem i encara no s'ha acabat el curs...jejeje....Aquest dilluns al programa de tv3 Entre Línies, parlaran de la Festa Major de la UAB, ves a saber, potser sortim i tot!!! Anavem amb unes samarretes vermelles que posava (Jo de gran vull ser petit)...així doncs, estigueu ben atents!! muaaaa!!

He tornat!!

Ja feia molts mesos que no escrivia res i ja sentia reclamacions dels meus fans :P la veritat es que com sempre, vaig molt atabalada, sort d'aquest magnific pont!! (que hauria d'haver aprofitat per fer feina i he fet de tot menys el q tocava!!) jejeje, soc un desastre!!!
Només comunicar que aquest dijous és la Festa Major de la UAB, així doncs, esteu tots convidats a venir i sobretot fer una parada obligatòria per la paradeta de les noies de tercer de magisteri infantil!! si em voleu trobar aniré amb una samarreta vermella molt maca XDD
Espero poder actualitzar el blog més sovint. un petonàs a tots aquells i aquelles que em llegiu i m'aguanteu cada dia!!
MUa!!

una tarda de pluja

Una tarda de pluja, de cel fosc, de vent, de presses per arribar enlloc. Plou molt. Jo m'aturo. L'únic que m'incomoda de la pluja és que em taqui les ulleres. Decideixo guardar-les a la butxaca.

Començo a caminar lentament. La pluja em pesa, fins que em fa aturar. Immòbil al bell mig de Barcelona. Per als altres potser una neuròtica, però, en realitat, res més que intentar evitar ser un ésser autòmat. La pluja cau damunt meu. La pluja em pesa. Comença a caure'm una gota pel front, em fa recordar la imatge al pati de l'escola, quan als nens se'ls queia la gota de suor amb el mateix recorregut. Tot de records m'envaeixen. Un n'encadena un altre...La pluja comença a rentar-me l'ànima. A poc a poc, la pluja m'eleva. Deixa de fer-me sentir insignificant i em fa sentir especial. Aquesta aigua, que ha fet tot el recorregut cíclic per ves a saber quins racons del món, i durant tota la història de la Terra, ara, i només ara, cau damunt meu.

Davant d'això, els meus problemes es desfan. La pluja m'ha introduït en el cicle natural. Del que ara formo part, més que mai. Quan plogui a l'altra punta del món hi haurà gotes que hauràn estat aquí amb mi.