Nadal, temps de descans?

Arriba el Nadal i amb ell les tan esperades vacances...

Les vacances son un temps de treva temporal de les nostres obligacions socials (treball, estudi, etc.) ofertades per l'estat. Durant aquestes vacances ens podem dedicar als nostres assumptes paral·lels, o simplement utilitzar aquest temps "gratuïtament" que se'ns ofereix per descansar o fer allò que nosaltres vulguem.

I d'aquí tornem al Nadal, dies de "pau i harmonia" en el que les famílies es reuneixen per dinar i sopar en les dates assenyalades (moltes d'aquestes famílies, per desgracia, si no fos per la tradició no es veurien en tot l'any) amb els seus éssers estimats.

Planning de les festes:

24-D (21H) Sopar de Nit Bona
25- D (15h) Dinar de Nadal
26-D (15h) Dinar de Sant Esteve

A cadascuna d'aquestes reunions s'ha d'afegir: el trajecte al lloc de reunió, els previs al dinar/sopar, el dinar/sopar pròpiament dit, el cafetó més tertúlia i la tornada a casa.
Això és una gran quantitat de temps (i ja sabem tots a quant va l'hora en aquesta societat)

Sense comptar que en cadascun d'aquests dinars/sopars és quasi una obligació menjar fins a rebentar. I no et dona temps a fer la digestió d'un d'ells, que ja estàs dins del següent...
Per tant, el cos, després de tanta ingesta de menjar, la seva proporció d'alcohol de rigor, i la falta de descans degut al tràfec, es va deteriorant progressivament fins la nit del dia 26...
Dia en el que toca reflexionar sobre la pèrdua en qüestió de temps personal i desgast físic que has patit durant aquests dies, mentre penses amargament que demà has de tornar a la feina i que no et fa ni punyetera gràcia...

Però un àpex de llum apareix en l'horitzó dient-te que la setmana acabarà aviat i que d'aquí res tornaràs a tenir vacances...sí clar, vacances...cap d'any, el dia 1, i compres compulsives asfixiants obligades, i envoltat d'una multitud aclaparada igual que tu...

Què bonic és el Nadal, i quin període de descans més meravellós ens ofereix

(by Nerv)

Viure sense estalvis

M'agradaria estimar sense límits
i no guardar els sentiments,
només, per a les grans ocasions.

Sentir les emocions
una mica més endins de la pell,
i saber-me més profund
que la simple superfície.

Saber enguixar bé
les esquerdes de l'ànima,
amb guix d'esperança i futur.

No escatimar res a la vida
per la por de perdre-hi massa.
Ser capaç de viure sense estalvis.

Llavors, em penso que podria ser feliç.

(J.Marín)

L'arbre de Nadal

Aquests dies m’agradaria guarnir un arbre de Nadal molt especial i penjar-hi, enlloc de regals, els noms de tots els meus amics:

Els d’aprop i els de més lluny. Els de sempre i els que tinc ara.

Els que veig cada dia i els que trobo de tant en tant.

Aquells que sempre recordo i els que sovint oblido.

Els constants i els inconstants. Els de les hores alegres i els de les hores difícils.

Els que sense voler vaig ferir i els que sense voler em van ferir.

Aquells a qui conec profundament i aquells a qui només conec per la seva aparença.

Els que em deuen alguna cosa i aquells a qui dec molt.

Els amics humils i els amics importants.

Els que rebran aquest missatge i els que no el rebran perquè ves a saber on paren.

Per això els anomeno a tots, a tots aquells amics i amigues que han passat per la meva vida. Construir un arbre d’arrels profundes perquè els vostres noms no es puguin arrencar mai. Un arbre que, en florir l’any vinent, ens porti il·lusió, salut, amor i pau.

Tant de bo que ens puguem retrobar per a compartir els millors desigs d’esperança, donant una mica de felicitat a aquells que ho han perdut tot.

Nadal

No m'agrada el nadal, ni les nadales, ni la gent comprant com a bojos, ni les botigues plenes de gom a gom, ni haver d'aguantar la gent hipòcrita que ens fan creure que són les millors persones del món i tot perquè fan coses bones, aixó si, només durant el nadal. I la resta de l'any què? no hi ha problemes? ni coses per solucionar? en definitiva, no m'agrada el nadal! Espero que passeu uns bons dies d'estudi, que d'això si que no ens salvem! un petonet