Et comences a sentir insegur i et demanes a on estaràs en un any o dos, però després t’espantes al adonar-te que gairebé no saps a on estàs ara. Et comences a adonar que hi ha un munt de coses sobre tu mateix que no sabies i que potser no t’agradin. Et comences a adonar que el teu cercle d’amics és més petit que uns anys enrere...
Te’n adones que cada vegada és més difícil veure els teus amics i coordinar horaris...per diferents qüestions: treball, estudis, parella, etc...i cada vegada disfrutes més d’aquella cerveseta que serveix d’excusa per parlar una estona.
Mires la teva feina i potser no estàs prop del que pensaves que estaries fent... O potser estiguis buscant alguna feina i penses que has de començar des de zero i et fa una mica de por... I enyores la comoditat de l’escola, dels grups, de socialitzar amb la mateixa gent de forma constant. Les multituds ja no són "tan divertides"...fins i tot de vegades t’incomoden.
Intentes cada dia començar a entendre’t a tu mateix, sobre el que vols! i el que no. Rius amb més ganes, però plores amb menys llàgrimes, i amb més dolor... De vegades et sents genial i invencible i altres...sol, amb por i confós. De sobte intentes aferrar-te al passat, però te’n adones que el passat cada vegada s’allunya més i que no hi ha altra opció que seguir avançant.
Et trenquen el cor i et preguntes com aquella persona que vas estimar tant et va fer tant mal. O potser te’n vas a dormir a les nits i et demanes perquè no pots conèixer algú lo suficientment interessant com per voler conèixer-lo millor.
I sembla que tots els que coneguis ja porten anys de parella i alguns comencen a casar-se. Potser tu també estimes realment a algú, però simplement no estàs segur si et sents preparat per comprometre’t la resta de la teva vida.
Atravesses per les mateixes emocions i demanes una i altra vegada i parles amb els teus amics sobre els mateixos temes perquè no acabes de prendre una decisió Et preocupes pel futur, préstecs, diners... i per fer una vida per a tu. Sortir tres vegades per cap de setmana resulta esgotador i significa molts diners per el teu petit sou.
Potser no te n’adonis que tots els que estem llegint això ens hi identifiquem. Tots nosaltres en tenim "vint-i-tants" i ens agradaria tornar als 18 algunes vegades.
Sembla que és un lloc inestable, un camí en trànsit, un cacau al cap...però TOTS diuen que és la millor època de les nostres vides i no hem de desaprofitar-la per culpa de les nostres pors... Diuen que aquests temps són el ciment del nostre futur. Sembla que era ahir que en teníem 18...¿! Demà en tindrem 30!? ¿¿¿Així de ràpid???
