El món

Crec que alguns us heu pres massa seriosament el post anterior, simplement era una informació per als amics, no pas per autocompadir-me, però ja us dic ara que a cap de vosaltres li hauria agradat que li passes això del que m'ha passat a mi al peu.


I ja que parlem de problemes, per a totohm i en especial per aquells que només feu que dir oh pobra gent que ha patit el tsunami, això si que és una desgràcia, etc, etc. Sí, és cert que hi ha desgràcies més terribles però, abans de mirar tan lluny ( i possar-nos com a bojos a enviar ajuts econònimcs, humanitaris...) per què no ens preocupem primer per la gent del nostre país? A Catalunya hi ha gent que no ha passat un tsunami o un terratrèmol i segur que també deu estar patint igual o més. Perquè a ells no els ajudem?Perquè no ens movem com a bojos amb donatius? Està molt bé compadir-se d'aquella gent, veure que el món va com el cul i és injust (si més no som realistes) però si primer no ens ajudem entre la nostra pròpia gent, no crec que puguem ajudar als que estàn més enllà del mar...Diem ser molt solidaris però poques persones ho són de debó...

Només espero que amb aquest post ningú se senti ofés...si és així demano disculpes per avançat...

P.S.: Com diu el Sergi, si que puc ser més divertida, però hi ha dies bons i d'altres no tan bons...Espero poder escriure sobre alguna cosa més entretinguda el pròxim cop, o si més no, que us faci somriure....